Conclusions

Conclusions:

Primerament vull indicar que rera la última reunió també em treballat valorant de forma general el procés que s'ha dut a terme en els tres últims mesos. Considerem bona la proposta i les millores establertes respecte al que s'estava fent al centre, per tan, ja tenim un punt positiu.

Respecte la meva experiència al centre, he pogut valorar no només quines actituds, recursos i accions s'han de tenir en compte de forma present i quins s'han de valorar en el temps. Partim de que cada nen és un nen diferent, tant com és en persona, com per la realitat que li ha anat acompanyant en el seu creixement: cultura, família... Per tant, no podem fixar unes mateixes pautes sempre, si no que s'ha d'establir un model que es vagi modificant segons els interessos i necessitats de cadascun, sempre tenint en compte els diversos autors que m'han acompanyat durant tota la meva pràctica i durant aquests anys d'universitat.

No voldria tancar aquest diari com a pràctica finalitzada perquè encara queda la valoració final de l'alumne, però si que puc estar contenta perquè encara que els canvis que ens han anat modificant la pràctica, com per exemple el nivell educatiu de l'alumne, com algunes dificultats horàries, hem pogut resoldre-les. Quedo satisfeta de les sessions realitzades fins ara, ja que considero que he treballat amb gent polivalent, compromesa i oberta al canvi per a la millora.

Activitats, Avaluacions... recursos

Per a les activitats amb els alumnes, deixem com a mostres els seguents exemples que poden servir com a activitats que condueixen a l'adquisició, i expressió del llenguatge. Són activitats preses com a model de les activitats a realitzar:
1.- Simulant el conegut joc de "Undir la flota", l'alumne ha de guiarse per lletres i números per indicar on es troben els objectes de la graella. També es pot pràcticar el dreta-esquerra; amunt-avall:

 A partir d'escoltar unes gravacions (o explicacions del tutor) el nen a de contestar amb la resposta correcte:

Per a activitats més properes a l'oci, i que l'encaminen a les relacions socials, preguntes freqüents que el situen en accions més vocabulari:

Com a pàgina web de recurs principal, trobem la següent:

http://www.xtec.cat/web/projectes/projectes

On podem trobar tot tipus de documents útils per a fer servir al centre, avaluacions, activitats pels alumnes i guies per al professorat...
Els instruments que es faran servir per a l'avaluació:

http://www.xtec.cat/web/projectes/alumnatnou/avaluacio/inicial2

On s'ofereix un protocol de proves per a valorar la llengua, les matemàtiques en diversos idiomes, per als alumnes que accedeixen per primera vegada al sistema educatiu català.

Materials que també ofereix la Generalitat per a l'ensenyament del català, dels quals poden donar moltes idees sobre com abordar  una sessió:
http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/a15272bf-6955-4266-9028-19f45a9ed571/material%20_alumnat.%20pdf.pdf

Bibliografia:

Generalitat de Catalunya, Dept, d'Educació i Universitats.- Vincles. Ed. novembre 2006, Servei de Difusió i Publicacions. Coord. Servei d'ensenyament del Català. Autors: E. Dòria, D. Ferrer; M.J. Sánchez

http://www.xtec.cat/web/projectes/projectes

_        Pujolàs, P. (2004). Aprender juntos alumnos diferentes. Barcelona: Eumo.

_        Pujolàs, P et al. (Coord.) (2006). Cap a una educació inclusiva: crònica d’unes experiències. Vic: Eumo

_        Coll, C., Barberá, E., i Onrubia, J. (2000).  La atención a la diversidad en las prácticas de la evaluación.  Infancia y Aprendizaje, 90, 111-132.

Posada en pràctica

Activitats realitzades:

Les diferents propostes en la innovació del pla d’intervenció per a la millora de la inclusió al centre, es van pactar una sèrie d’activitats a realitzar al centre:


Durant les primeres sessions hem establert una connexió amb l’alumne a partir d’allò que coneix amb l’idioma d’aquí. El procés a sigut lent, d’acord amb les necessitats que presentava l’alumne. A partir dels seus coneixements avaluats amb un test a l’inici del curs, s’ha anat elaborant les sessions. De vegades s’han hagut d’improvisar petites parts de les sessions d’acord en que allò proposat no casava amb les necessitats i coneixements del moment


Ens hem trobat amb una dificultat sobre els coneixements dels que partia l’alumne, molt bàsics respecte a la seva edat, per tant, la resposta d’inclusió s’allarga una mica més en el temps de cara a la incorporació en el grup, ja que encara no disposa dels coneixements necessaris per seguir el grup. 

Aquest no comporta la total desvinculació del grup, sinó que les sessions principals es realitzaran fora d’aquest, fins que una segona valoració indiqui que pot seguir a la resta.


Durant el mes de Novembre, les activitats introdueixen la lectura i la gramàtica de petits textos.  Es comença per textos que li puguin interessar a l’alumne, com per petites narracions conegudes per ell, traduïdes al català/castellà.Així com també petites regles d’ortografia i gramàtica, que li ajudaran posteriorment a redactar, sobretot, vivències ja siguin anterior o actuals, però conegudes, per tal de facilitar i crear confiança amb l’idioma.

A partir del més de Desembre, les activitats es realitzaran entorn a l’adquisició d’un vocabulari extens, amb correccions d’ortografia; i redaccions de petites frases, amb valoració gramatical i lèxica. Finalitzarem aquesta última etapa amb una avaluació sobre els coneixements desenvolupats al llarg d’aquest tres últims mesos.  

Conclusions:
Sembla ser que les activitats proposades són adients pel nostre alumne. La seva evolució dintre del nou sistema educatiu al que esta fent front està sent favorable. Per tant, podem anar considerant que el pla d'acollida pot ser útil de cara a futurs alumnes. Caldrà esperar a l'avaluació final.

Bibliografia:

_        Pujolàs, P. (2004). Aprender juntos alumnos diferentes. Barcelona: Eumo.

_        Pujolàs, P et al. (Coord.) (2006). Cap a una educació inclusiva: crònica d’unes experiències. Vic: Eumo

_        Coll, C., Barberá, E., i Onrubia, J. (2000).  La atención a la diversidad en las prácticas de la evaluación.  Infancia y Aprendizaje, 90, 111-132.

Propossits de la inclusió al centre

Els nostres ideals i objectius sobre una escola inclusiva comencen a caminar de la mà de tots els professionals del centre. S'acorden quines són les prioritats de la visió que té l'escola respecte a la realitat que l'envolta i s'idealitza com a de ser el treball comú i individual dintre de la comunitat educativa. Les reunions afavoreixen la redacció de quines són les propostes que s'han de treballar i millorar sobre l'actuació actual, i quines poden ser útils per afavorir la inclusió.

Rere l’última reunió sobre la que detallem el nostre pla d'intervenció destaquem que aquest Pla d’acollida dissenyat novament, és el conjunt d’actuacions que es posen en marxa per tal de facilitar l’adaptació de l’alumnat que s’incorpora de nou a l’escola un cop iniciat el curs escolar.

L’objectiu principal és garantir que el procés d’adaptació al centre sigui el més còmode possible per a l’alumne i la seva família, apel·lant a una responsabilitat que ha de ser compartida per tots aquells que formem part d’aquesta comunitat educativa.

És fonamental el primer contacte amb les persones que formem part de la comunitat educativa: cal que ens mostrem acollidors, oberts i disponibles. També són molt importants els contactes posteriors i l’acompanyament en el procés d’adaptació. D’aquí que s’hagin determinat responsabilitats intentant involucrar el màxim de persones possible en aquest procés entenent això com a un compromís de fomentar en els alumnes una actitud curiosa, crítica i investigadora que, mitjançant la comunicació i el treball, esdevindrà la base de la seva formació i de l'adquisició dels aprenentatges, admetent la diversitat de ritmes evolutius i de capacitats intel·lectuals.

Cal que en la posada en pràctica del Pla es tingui present el fet que no tots els alumnes han tingut una escolarització prèvia i continuada, al mateix temps, les pautes culturals i les expectatives que la família tingui dipositades en l'escola poden ser molt diferents. En aquest sentit cal personalitzar i concretar en cada alumne matriculat .

Respecte al conjunt de mestres cal tenir present que perquè el Pla pugui desenvolupar-se correctament, aquests han de treballar de forma global i coordinada amb el tutor de cada alumne acollit. S’ha de tenir present que les actituds favorables com la sensibilitat, l'empatia, el respecte,... i els coneixements bàsics d'altres cultures faciliten l'adaptació tant dels alumnes com dels pares.

OBJECTIUS:

• Aconseguir l’adaptació de l’alumnat al nou claustre de professors, als nous companys i al funcionament general del Centre, i també a l’inrevés.
• Assegurar-los una bona escolarització per aconseguir el seu èxit escolar.
• Informar als pares de l’organització i de les activitats educatives del Centre..
• Mantenir les relacions amb les famílies.

Per tal d'assolir els objectius que ens hem proposat, elaborem aquest Pla d'Acollida amb la intenció de donar pautes d'actuació unificades per a tota la comunitat educativa.

Conclusions:

S'ha considerat, en tot moment, la importància que pels nous alumnes té una bona acollida inicial. És evident, però, que en el procés d'adaptació que l'alumne realitzarà, cal la continuïtat d'aquest clima d'acollida i acceptació. 

Bibliografia:

_        Huguet, T. (2006). Aprendre junts a l'aula, una proposta inclusiva. Barcelona: Graó.

_        Pujolàs, P. (2004). Aprender juntos alumnos diferentes. Barcelona: Eumo.

_        Pujolàs, P et al. (Coord.) (2006). Cap a una educació inclusiva: crònica d’unes experiències. Vic: Eumo

Acollida inicial i l'escolarització

L'objectiu d'aquesta sessió es acordar els principis pels qual ens regirem per a dur a terme el pla d'actuació fent front a l'acollida inicial i l'escolarització.

  L’acollida inicial: s’entén per acollida inicial totes aquelles actuacions que es duen a terme per tal de fer més clar i entenedor l’ideari del centre, donar a conèixer el projecte educatiu del mateix i, conèixer les instal·lacions de les que disposa el centre.

1. Visita a les instal·lacions del centre, si la família ho sol·licita.

Accions: Es visitaran les instal·lacions que l’alumne utilitzarà habitualment.

Quan: S’aprofitarà el dia que venen a entregar la documentació, caldrà que la visita sigui a partir de les 17:00 h.

Qui: Secretaria i administració.

Com: Haurà de ser fora de l’horari escolar. La secretària els acompanyarà i visitaran les instal·lacions: aula d’informàtica, una classe, laboratori, aula d’acollida, etc.

2. Benvinguda per part de la direcció del centre.

Accions: El director rebrà la família i presentarà a grans trets el projecte educatiu del centre: aposta per les noves tecnologies, projecte de llengües estrangeres, educació en valors, etc.

Quan: En un marge de tres dies des que s’ha presentat la documentació.

Qui: El director o el sotsdirector.

Com: Breument se’ls rebrà al despatx de direcció i se’ls i explicarà a grans trets el projecte del centre

3. Rebuda del Cap d’Estudis.

Accions: El Cap d’Estudis facilitarà a la família la primera informació sobre el dia a dia de l’escolarització.

Quan: El mateix dia que la direcció dóna la benvinguda al centre

Qui: Cap d’estudis.

Com: Breument se’ls donarà informació sobre el dia a dia, horari, material que necessitarà, particularitats d’algunes matèries com Educació Física.. S’acordarà un dia i una hora per tal de començar l’escolarització.

L’escolarització: s’entén per escolarització el moment en que l’alumne s’incorpora a l’escola de manera física

1. Presentació del tutor/a i presentació de l’alumne al grup – classe.

Accions: El Cap d’Estudis presentarà el tutor/a l’alumne i a la família si aquesta l’acompanya.

Quan: El dia que s’acordi que l’alumne s’incorpora al centre.

Qui: Tutor/a i Cap d’estudis

Com: El dia que l’alumne s’incorpora al centre serà presentada la família i el/la tutor/a de manera informal. Se’ls citarà a secretaria, evitant així que l’alumne hagi de entrar sol a l’escola. Es presentarà l’alumne al grup - classe.

2. Entrega de l’informació  recollida a l’informe personal de l’alumne als tutors.

Accions: El departament de secretaria-administració facilitarà aquest informe complimentat per la família al tutor/a.

Quan: En el marge d’una setmana des de la formalització de la matrícula.

Qui: Secretaria, Administració i Tutor/a

Com: L’administració del centre farà còpia d’aquest informe i el penjarà en xarxa per tal que el tutor i la resta del professorat puguin accedir a aquesta informació per tal d’acollir de la millor manera possible l’alumne i afrontar el procés d’escolarització amb el màxim d’informació possible sobre l’alumne en qüestió.

3. Entrevista individualitzada de tutoria amb l’alumne.

Accions: El tutor mantindrà una entrevista amb l’alumne per tal de valorar el procés d’adaptació.

Quan: Transcorregut un mes de la seva incorporació.

Qui: Tutor/a

Com: A l’ESO es realitzarà de manera formal, seguint el projecte d’entrevistes individualitzades amb els alumnes. I utilitzant els models habituals de recollida d’informació.

A l’EP i a l’EI es realitzarà de manera informal.

4. Entrevista de valoració de l’adaptació amb la família.

Accions: El tutor mantindrà una entrevista amb la família per tal de valorar el procés d’adaptació al centre per part de l’alumne.

Quan: Quarta o cinquena setmana de la seva incorporació.

Qui: Tutor/a

Com: De manera formal, contrastant la informació que hagi rebut el tutor de l’alumne i del professorat de reforç i/o aula d’acollida. Utilitzarà per tal de recollir l’informació el model d’entrevista de tutoria ordinari.

Reflexions: respecte la reunió cal dir que ens trobem amb un grup de mentalitat flexible que convida a la feina col·laborativa i cooperadora. Són participants actius de les sessions i valoren sobretot els interessos de l'individu.

Bibliografia:

_        Huguet, T. (2006). Aprendre junts a l'aula, una proposta inclusiva. Barcelona: Graó.

_        Pujolàs, P. (2004). Aprender juntos alumnos diferentes. Barcelona: Eumo.

_        Pujolàs, P et al. (Coord.) (2006). Cap a una educació inclusiva: crònica d’unes experiències. Vic: Eumo

_        Coll, C., Barberá, E., i Onrubia, J. (2000).  La atención a la diversidad en las prácticas de la evaluación.  Infancia y Aprendizaje, 90, 111-132.

_        Onrubia, J. i altres (1998) Criteris psicopedagògics per a l’atenció a la diversitat. Barcelona: Departament de Ensenyament, Generalitat de Catalunya.

Procés: Incorporació a l'aula

El procés d’incorporació a l’aula és més delicat, ja que ens trobem amb la dificultat de que no només un nen ha d’adaptar-se, si no que tot el grup ha de treballar per fer del nou alumne nou vingut, sigui part del mateix grup-classe, sent aquest grup (i la resta de l’escola) flexibles als canvis.

Per tant, les conclusions i l’acord que en trèiem amb la resta de l’equip educatiu, és que el procés identifica les fases de la següent manera:

Incorporació als grups d’atenció individualitzada

1. A l’ESO els Caps de departament (Ciències i Llengua) valoraran la necessitat d’atenció individualitzada en el seu àmbit. Cada cap, és responsable de valorar quina és la trajectòria que haurà de seguir durant la resta de curs per aconseguir l’èxit acadèmic.

Accions: A l’ESO els Caps de departament passaran una prova la primera setmana de la incorporació per tal de valorar la necessitat d’atenció individualitzada de l’alumne de manera coordinada amb el tutor.

Quan: La primera setmana.

Qui: Els Caps de departament i el tutor.

Com: Les Caps de departament passaran la prova de nivell personalment i s’encarregarà de la correcció de la mateixa, així com de l’assignació al grup d’Atenció Individualitzada en un termini màxim de dos setmanes des de la seva incorporació al centre.

També comunicaran als tutors el resultat de la prova i al professorat que imparteix les matèries relacionades, per tal de que existeixi un treball cooperatiu i col·laboratiu.

A l’Educació Infantil i a l’Educació Primària els tutors s’encarregaran de valorar cada cas. Cada nen té unes necessitats particulars de les quals, som responsables de detectar per treballar d’acord amb aquestes.

Accions: A l’Educació Infantil i a l’Educació Primària es realitzarà una observació de l’alumne al llarg de la primera setmana per tal de determinar quines són les seves necessitats particulars. Aquest termini ajuda a centrar-nos en diversos aspectes importants sobre el seu desenvolupament

Quan: La primera setmana.

Qui: Els Caps de departament i el tutor.

Com: Prioritzaran l’observació sobre aquelles matèries de caire instrumental. En el cas de detectar la necessitat d’AI els tutors seguiran el procés habitual per tal de derivar l’alumne al grup corresponent.

2. El tutor presentarà al professorat de l’Atenció individualitzada.

Accions: El tutor presentarà a l’alumne al professor en qüestió.

Quan: El dia en que hagi de començar l’AI.

Qui: Tutor i professor responsable de l’AI.

Com: S’aprofitarà que l’alumne s’ha d’incorporar a l’aula en qüestió.

Conclusions: La incorporació a l'aula ha de ser lo més aviat possible dintre de les possibilitats de l'alumne, tenint en compte les seves necessitats, sense pressió i amb tota la delicadesa de la que sigui possible per evitar el tancament de l'alumne en si mateix.

Bibliografia:

_        Huguet, T. (2006). Aprendre junts a l'aula, una proposta inclusiva. Barcelona: Graó.

_        Pujolàs, P. (2004). Aprender juntos alumnos diferentes. Barcelona: Eumo.

_        Pujolàs, P et al. (Coord.) (2006). Cap a una educació inclusiva: crònica d’unes experiències. Vic: Eumo
Bibliografia:

_        Huguet, T. (2006). Aprendre junts a l'aula, una proposta inclusiva. Barcelona: Graó.

_        Pujolàs, P. (2004). Aprender juntos alumnos diferentes. Barcelona: Eumo.

_        Pujolàs, P et al. (Coord.) (2006). Cap a una educació inclusiva: crònica d’unes experiències. Vic: Eumo

_   Coll, C., Barberá, E., i Onrubia, J. (2000).  La atención a la diversidad en las prácticas de la evaluación.  Infancia y Aprendizaje, 90, 111-132.

_       Onrubia, J. i altres (1998) Criteris psicopedagògics per a l’atenció a la diversitat. Barcelona: Departament de Ensenyament, Generalitat de Catalunya.

_   Coll, C., Barberá, E., i Onrubia, J. (2000).  La atención a la diversidad en las prácticas de la evaluación.  Infancia y Aprendizaje, 90, 111-132.

_       Onrubia, J. i altres (1998) Criteris psicopedagògics per a l’atenció a la diversitat. Barcelona: Departament de Ensenyament, Generalitat de Catalunya.

Incorporació a l’aula d’acollida.- Procés

Em proposo pactar i elaborar un pla d'incorporació a l'aula d'acollida entre tots els membre de l'equip educatiu, per tal de saber com actuar davant d'un cas. Cal deixar clar, que només és un guió. La proposta acordada (i la qual s'ha portat a terme) per a la incorporació a l’aula d’acollida queda reflectida de la següent manera: 

Incorporació a l’aula d’acollida

1.     1. Adscripció a l’Aula d’Acollida.

Accions: La data d’arribada a Catalunya determinarà la incorporació automàtica de l’alumnat o no. De vegades ens trobem que degut a la paperassa a omplir el nen pot trigar temps en que es pugui escolaritzar, la incorporació no depèn de l’escola en aquest cas, l’inspector pot determinar si aquesta ha de ser immediata.

Quan: Abans de l’entrevista inicial amb el Cap d’Estudis.

Qui: El Cap d’Estudis.

Com: El Cap d’Estudis assignarà un grup d’aula d’acollida si s’escau abans de la reunió amb la família, per tal de facilitar l’horari a la família. Avisarà el professorat de l’Aula d’Acollida de la nova incorporació per tal que comenci només escolaritzar-se. Aquest procés ha de ser ràpid i àgil, compenetrat entre tota la comunitat educativa, i facilitant aquest procés a les famílies per a que no es sobrecarreguin i formin part del procés.

2.     2. El tutor presentarà al professorat que treballa a l’aula d’acollida o d’aprenentatge de la llengua catalana. Òbviament, un dels principals inconvenients a l’hora de canviar de país és l’idioma, per tant, s’ha de treballar sobretot, la llengua que el permetrà seguir amb normalitat la resta d’assignatures. També però, es tindrà en compte la seva manera d’expressar-se per a aconseguir una millor comunicació que el convidi a formar part de la comunitat educativa, sense por de no ser entès.

Accions: El tutor presentarà a l’alumne al professorat en qüestió.

Quan: El primer dia que segons l’horari de l’alumne aquest s’hagi d’incorporar a l’aula d’acollida. Recordem que aquesta decisió ve imposada per la valoració de l’inspector.

Qui: Tutor i professorat responsable de l’aula d’acollida o de l’aula d’aprenentatge de la llengua catalana.

Com: S’aprofitarà que l’alumne s’ha d’incorporar a l’aula en qüestió.

3.     3. El professorat de l’aula d’acollida farà el seguiment ordinari d’aquest alumne, segons el grup al qual hagi estat assignat. Es farà un diari on cada professor ha d’anotar totes i cada una de les accions més rellevant de les situacions d’E-A, valorant aspectes positius que poden enriquir aquest procés.

Accions: Valoracions sobre el procés d’E-A i l’adaptació al nou curs

Quan: Durant la resta del curs

Qui: El professorat responsable de l’aula d’acollida

Com: Es recollirà de forma diària les anotacions més rellevants de les situacions d’E-A.

Serà el procediment que es portarà a terme en les situacions de alumnes nou vinguts, per tant, aquest procés ha de ser acceptat per el cap d’estudis  i estudiar i valorar si es efectiva la manera de procedir o necessita canvis.

Bibliografia:

_        Huguet, T. (2006). Aprendre junts a l'aula, una proposta inclusiva. Barcelona: Graó.

_        Pujolàs, P. (2004). Aprender juntos alumnos diferentes. Barcelona: Eumo.

_        Pujolàs, P et al. (Coord.) (2006). Cap a una educació inclusiva: crònica d’unes experiències. Vic: Eumo

_        Coll, C., Barberá, E., i Onrubia, J. (2000).  La atención a la diversidad en las prácticas de la evaluación.  Infancia y Aprendizaje, 90, 111-132.

_        Onrubia, J. i altres (1998) Criteris psicopedagògics per a l’atenció a la diversitat. Barcelona: Departament de Ensenyament, Generalitat de Catalunya.