Programació de l'aula

El propossit d'aquesta sessió és valorar les possibilitats de l'aula i d'aquesta manera també acondicionar-la segons les necessitats del nou alumne, i provissionar-la de material necessari, com de dinàmiques.

Per poder programar l’aula contarem amb els següents recursos organitzatius:  hem de valorar l’ensenyament multinivell, ja que permet que hi hagin diferents ritmes d’aprenentatge, tenint en compte les necessitats de cada alumne (Ruiz, 2008; Schulz i Turnbull, 1984).

Agrupacions:

-Diversificació dels agrupaments dins el grup-classe: realitzar activitats en gran grup, grups reduïts de fins a 4-5 alumnes (per afavorir la interacció a través de la distribució de tasques concretes i estructurades entre companys permetent que la mestra pugui prestar les ajudes adequades atenent grau de realització i dificultat de la tasca incentivant el treball en equip), per parelles (per tal de potenciar el treball entre iguals amb diferents nivells d’aprenentatge de manera que es puguin ajudar i oferir ajudes mútuament) i de forma individual.

-Diversificació dels agrupaments dins el mateix nivell i/o el cicle: realitzar activitats (tallers, ambients...) barrejant alumnes del mateix nivell, i de cicle, per afavorir la integració, i la possibilitat d’interaccionar amb més nens a més dels que ja coneix.

Espais:

- Per a dur a terme les activitats, cal prioritzar com a espai principal d’aprenentatge aquell en què estigui amb els seus companys de classe.

-Flexibilització i condicionament dels espais d’acord amb les diferents activitats, fent servir espais diferents a l’aula: pati, aula de reforç, audiovisuals, informàtica...

- Atendre a la distribució del alumne dins l´aula: que segui a prop de la mestra, a prop de la pissarra i en una taula amb companys tranquils que el puguin ajudar i amb els quals creï bona relació, i allunyat de possibles distractors.

-Comptar amb l’aula de reforç on l’alumne hi acudeixi ja sigui sòl o amb altres alumnes per treballar aspectes més concrets i reforçar els continguts que es treballen a l’aula.

Com a recursos organitzatius:

-Atenció individualitzada setmanalment per part de la tutora que l’ajudi a aquesta organització, a resoldre dubtes, conflictes, dificultats.  

-Tutoria individualitzada amb la psicopedagoga de l’EAP un cop mensualment per tal de fer un seguiment i valorar els resultats obtinguts.

-Intervenció de la mestra de suport: En tot moment que sigui possible, es comptara amb la doble participació del professorat dins l’aula. Sessions dins l’aula per ajudar-lo en la realització de les tasques. I sessions de manera individualitzada fora de l’aula, on es reforçaran els continguts curriculars prioritzats.

Conclusions: Aquesta sessió, si més no, ha sigut una pluja d'idees de les possibles activitats i recursos amb els que podem comptar. Les propostes, elaborades a partir d'un consens, i de la valoració particular de cadascuna. 

Bibliografia:

·        Ruiz, 2008; Schulz i Turnbull, 1984

·    Onrubia, J. i altres (1998) Criteris psicopedagògics per a l’atenció a la diversitat. Barcelona: Departament de Ensenyament, Generalitat de Catalunya.

·          Huguet, T. (1996).  El asesoramiento psicopedagógico y la colaboración entre la familia y el centro educativo.  A C. Monereo i 1. Solé (Coords.), El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista.  Madrid: Alianza Universidad.

·          Monereo, C. (2003) Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. Mòdul I, II i III. Barcelona: UOC. 

Primeres Propostes

Durant la segona reunió vam començar a parlar del que s’havia fet fins ara quins eren els ideals de cada professor. Les idees presentades per cada professor mantenen una finalitat clara del principi d’inclusió. Per tant, definim els objectius d’aquest semestre entre tots seguint el model col·laboratiu de Monereo.

Com a document a aportar durant aquesta sessió vaig creure convenient el fet de fer pressent el principi d’inclusió vist des de la proposta de la Generalitat “Viure junts per aprendre junts”: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/Aprendre_junts.pdf on els apartats 5 i 8 seran referents per al pla.

Com a part interesant de l’apartat 5, diu que cal promoure els canvis a nivell institucional com estructural, per a suprimir barreres físiques, culturals, curriculars..., que dificulten l’aprenentatge, per tant, durant la reunió, s’ha de començar per nombrar les barreres i els possibles canvis a dur a terme. Aquesta manera de fer implica que es participi activament tant l’equip de professors com la comunitat educativa.

Dels principis a tenir en compte per el pla presentat, no em d’oblidar que l’estructura del centre ha de ser flexible, adaptant-se a les necessitats del nen. Les característiques de l’alumne sobre el que treballarem aquest curs, és un nen marroquí que arriba 1 setmana després de l’inici del curs, que ha de cursar segon de primària, per tant, la pressa de contacte amb el nen serà apropar-nos a ell per a conèixer-lo i valorar el seu NAC, com els seus coneixements sobre l’idioma i emocions de cara al canvi.

S’afavoreix un aprenentatge col·laboratiu, per tant, la participació de tot l’equip directiu es indispensable. Aquest fet implica que hi ha d’haver una gran implicació per part del professorat, a més de bona sintonia i comunicació. La proposta es que entre tots han de valorar la capacitat de millora de l’alumne i entre tots crear-ne estratègies d’aprenentatge. El fet de que tots col·laborin en el pla, ajuda a evitar la sobrecarrega de feina extra, i l’optimització del temps lliure de cada docent. El disseny dels horaris implicarà deixar una hora lliure (tutories) a cada docent per a la cooperació en el nou pla i implicar-se en la docència compartida quan l’alumne estigui dins de l’aula amb el grup.

Al centre s’ha creat la COIAD, una comissió liderada pel psicopedagog i el pedagog, per a l’estudi dels casos que arriben a l’escola i els quals necessiten un estudi de la seva evolució. Facilitaran el desenvolupament de l’escola inclusiva a partir del seguiment de les pautes acordades i d’una plantilla elaborada pels caps de cada departament, es valorarà si el nostre alumne aconsegueix assolir els propòsits d’aquest nou curs.

A l’aula, parlem del treball cooperatiu. Els treballs en grup enforteixen els llaços socials, degut a la transmissió de coneixements entre els uns i els altres, per tant hi ha un doble benefici, a nivell social i curricular. El treball dels valors, ajuda entre companys implica un sentiment de companyonia que afavoreix a altres competències, com són l’organització d’idees , criteris, autoconfiança, l’ús del llenguatge, (Duran i Blanch, 2008; Pujolàs, 2008; Serra, 2008) tal i com es planteja al pla de la Generalitat.

La resolució participativa de conflictes uneix tant als alumnes entre ells, com els alumnes i el professorat, creant un vincle de confiança, gracies a la intenció de ser escoltats i valorats com a tal. Al centre, la creació d’una comissió de l’alumnat ajuda al procés d’inclusió, fent més fàcil detectar les barreres ja que són els propis alumnes els que s’expressen informant al professorat i promovent el diàleg com a medi d’expressió. Integrar la mediació com a eina per a la resolució de conflictes pot afavorir l’empatia, ja que sobretot treballa la part emocional.

Sens dubte, s’ha de fer un treball de reflexió sobre tota la informació recollida. Podem concloure aquesta sessió reflexionant sobre l'educació fent alusió a que no només eduquem en l'aprenentatge de continguts sinó de valors per tant, com a primers referents dintre de l'entorn educatiu, són els professors els que han d'afavorir que s'esdevingui un entorn agradable i que promoguin les activitats en grup.

L'autor que principalment hem de citar és Monereo, pel principi de treball col·laboratiu i revisem   Huguet, T. (2006). Aprendre junts a l'aula, una proposta inclusiva. Barcelona: Graó.

La primera trobada

Després de la meva última visita durant el pràcticum I, semblava que tot havia estat agafant forma. La meva presencia al centre ja formava part de l'equip de treball per aquest nou curs.

Com a primera part del pla de treball, cal recordar la necessitat de guanyar confiança amb l'equip de treball, ja que s'ha d'aconseguir per una perfecta coordinació i col·laboració de tots a l'hora de fer front qualsevol problemàtica que es generi al centre. Seguint el model de Monereo respecte al treball col·laboratiu, aquesta primera part condicionarà la resta de respostes durant el curs. Un bon equip de treball sempre estarà ben compensat, entrellaçat, partint d'un mateix objectiu acordat amb un fi comú.

Com a text que engloba aquesta reflexió, he trobat un article de Serafí Antúnez, que explica molt bé els pros i contres del treball en equip, però si més no, és una necessitat.

www.raco.cat/index.php/Educar/article/download/20705/20545

 "La colaboración y el trabajo colegiado sólo son posibles mediante estructuras adecuadas (en educación escolar deberían ser, especialmente, planas, ligeras, flexibles, dúctiles y favorecedoras de una comunicación ágil) que requieren, ineludiblemente, de la constitución de equipos o unidades de trabajo."

Les primeres impressions van ser bones i durant la primera reunió és va fer una petita presentació sobre la meva estada durant aquest semestre, pactant una propera reunió on dedicaríem un primer contacte amb la realitat d'aquest curs, com per exemple presentar el nou pla de treball de cara als nou vinguts, valorar el treball realitzat fins ara i les primeres impressions de l'equip. Seria en aquest mateix moment on s'obtindrien les primeres respostes de predisposició, confiança i sintonia respecte als canvis.

Encara que aquesta reunió només a era un primer contacte, és important que s’efectuï per a que el professorat no senti una invasió externa, si no que sigui de forma gradual, (com quan s'introdueix un peix nou a un aquari, primer es fica el peix amb la bossa on s'ha transportat, per a que la temperatura d'aigua s'anivelli amb la de l'aquari i no sigui un canvi inesperat), ja que pot afectar a la confiança de cara al nou pla de treball presentat i per tant, veure’s afectat els resultats de la meva pràctica educativa.

Com a conclusions podem extreure que la participació sembla latent en la proposta del nou curs.

Tindrem en compte:

Echeitia, G.; Rodríguez V. M. (2007). "Colaborando desde el asesoramiento pedagógico al desarrollo de una educación escolar más inclusiva". A: Bonals, J. i Sánchez Cano, M.  (Coord.) Manual de Asesoramiento Psicopedagógico (pàg. 21-42)