martes, 28 de octubre de 2014

Programació de l'aula

El propossit d'aquesta sessió és valorar les possibilitats de l'aula i d'aquesta manera també acondicionar-la segons les necessitats del nou alumne, i provissionar-la de material necessari, com de dinàmiques.

Per poder programar l’aula contarem amb els següents recursos organitzatius:  hem de valorar l’ensenyament multinivell, ja que permet que hi hagin diferents ritmes d’aprenentatge, tenint en compte les necessitats de cada alumne (Ruiz, 2008; Schulz i Turnbull, 1984).

Agrupacions:

-Diversificació dels agrupaments dins el grup-classe: realitzar activitats en gran grup, grups reduïts de fins a 4-5 alumnes (per afavorir la interacció a través de la distribució de tasques concretes i estructurades entre companys permetent que la mestra pugui prestar les ajudes adequades atenent grau de realització i dificultat de la tasca incentivant el treball en equip), per parelles (per tal de potenciar el treball entre iguals amb diferents nivells d’aprenentatge de manera que es puguin ajudar i oferir ajudes mútuament) i de forma individual.

-Diversificació dels agrupaments dins el mateix nivell i/o el cicle: realitzar activitats (tallers, ambients...) barrejant alumnes del mateix nivell, i de cicle, per afavorir la integració, i la possibilitat d’interaccionar amb més nens a més dels que ja coneix.

Espais:

- Per a dur a terme les activitats, cal prioritzar com a espai principal d’aprenentatge aquell en què estigui amb els seus companys de classe.

-Flexibilització i condicionament dels espais d’acord amb les diferents activitats, fent servir espais diferents a l’aula: pati, aula de reforç, audiovisuals, informàtica...

- Atendre a la distribució del alumne dins l´aula: que segui a prop de la mestra, a prop de la pissarra i en una taula amb companys tranquils que el puguin ajudar i amb els quals creï bona relació, i allunyat de possibles distractors.

-Comptar amb l’aula de reforç on l’alumne hi acudeixi ja sigui sòl o amb altres alumnes per treballar aspectes més concrets i reforçar els continguts que es treballen a l’aula.

Com a recursos organitzatius:

-Atenció individualitzada setmanalment per part de la tutora que l’ajudi a aquesta organització, a resoldre dubtes, conflictes, dificultats.  

-Tutoria individualitzada amb la psicopedagoga de l’EAP un cop mensualment per tal de fer un seguiment i valorar els resultats obtinguts.

-Intervenció de la mestra de suport: En tot moment que sigui possible, es comptara amb la doble participació del professorat dins l’aula. Sessions dins l’aula per ajudar-lo en la realització de les tasques. I sessions de manera individualitzada fora de l’aula, on es reforçaran els continguts curriculars prioritzats.

Conclusions: Aquesta sessió, si més no, ha sigut una pluja d'idees de les possibles activitats i recursos amb els que podem comptar. Les propostes, elaborades a partir d'un consens, i de la valoració particular de cadascuna. 

Bibliografia:

·        Ruiz, 2008; Schulz i Turnbull, 1984


·    Onrubia, J. i altres (1998) Criteris psicopedagògics per a l’atenció a la diversitat. Barcelona: Departament de Ensenyament, Generalitat de Catalunya.


·          Huguet, T. (1996).  El asesoramiento psicopedagógico y la colaboración entre la familia y el centro educativo.  A C. Monereo i 1. Solé (Coords.), El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista.  Madrid: Alianza Universidad.

·          Monereo, C. (2003) Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. Mòdul I, II i III. Barcelona: UOC. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario