Aquesta sessió promou valorar quina metodologia és més adient, com pretenem que siguin les sessions (acordant aspectes a tenir en compte durant les sessions i com es portaran a terme), tant individuals com dintre del grup classe i quins són els proposits del professorat del centre.
Segons la reunió mantinguda, donarem la importància que té l’individu en relació als seus interessos i motivacions, en com adequar les propostes a les seves peculiaritats i en lo beneficiós que resulta vincular a la família i a la institució escolar en la globalitat del procés. Cal dir que, plantejant aquests objectius, se’n deriva un diagnòstic amb una funció descriptiva ja que es pretén identificar les característiques individuals i del context on s’hi desenvolupa; així com una funció orientadora i reestructuradora/correctiva[1] cercant noves activitats, estratègies i metodologies de treball, per tal de reorientar la tasca d’intervenció feta fins ara.
Segons la reunió mantinguda, donarem la importància que té l’individu en relació als seus interessos i motivacions, en com adequar les propostes a les seves peculiaritats i en lo beneficiós que resulta vincular a la família i a la institució escolar en la globalitat del procés. Cal dir que, plantejant aquests objectius, se’n deriva un diagnòstic amb una funció descriptiva ja que es pretén identificar les característiques individuals i del context on s’hi desenvolupa; així com una funció orientadora i reestructuradora/correctiva[1] cercant noves activitats, estratègies i metodologies de treball, per tal de reorientar la tasca d’intervenció feta fins ara.
Com a propostes metodològiques
direm que la característica principal ha de ser la flexibilitat.
· Establir rutines i propiciar a que poc a poc s’animi cada cop a ser més autònom.
Però recordant que mai hem de ser rígids, sinó valorar la situació.
· Disseny d’activitats estructurades que suposin experiències vinculades a la
realitat del nen per afavorir condicions que li permetin atribuir sentit a les
activitats de l´aula. Utilitzar, sempre que sigui possible, objectes reals per
a aquestes experiències.
·
Explicar de forma
específica i clara què ha de fer en les diferents tasques, sempre de forma individual,
assegurant el contacte visual i parlant a la seva alçada.
·
Motivar i evitar que
eludeixi aquelles activitats que considerem que és capaç de realitzar,
creant-li confiança en ell mateix.
·
En el cas que les
activitats tinguin un nivell alt de complexitat, desglossar la mateixa en
subtasques més senzilles i seqüenciades que pugui anar resolent de forma
autònoma, i la realització de les quals el portin a finalitzar l’activitat
inicial.
·
Flexibilitzar les
activitats i donar-li el temps necessari per a realitzar-les. De la mateixa
manera, predominar més activitats curtes que no pas poques i llargues, garantint
la funcionalitat i comprensió dels continguts.
·
Pactar a l’inici de la
setmana, les activitats mínimes que es consideren que ha de fer. Sempre i quan
sigui possible, se li pot oferir la possibilitat d’escollir.
·
Donar-li el temps
necessari per explorar i aprendre individualment, amb la persona adulta i amb
altres companys atenent al seu ritme individual.
·
Potenciar altres vies
d’expressió, no només escrita, si no també verbal i mitjançant el dibuix. Es
important que s’expressi en tot moment.
·
Utilitzar l’ordinador
com a eina per cercar informació i fer similituds, comparatives... amb la
realitat actual i la del seu país de procedència.
·
Posar paraules a les
accions i objectes que es donin durant les sessions, per tal d’associar–les a les
experiències.
·
Ús de cartells amb
paraules que potenciïn la comprensió i l’aprenentatge intuïtiu de vocabulari
(objectes, accions...).
·
Tancament de la sessió en
la qual es potenciï la significació dels continguts treballats i els conceptes
claus.
·
Si es fan deures de cap
de setmana, aprofitar per donar-li feines de reforç.
Per a fer la priorització de continguts ens basem en el NAC del nostre
alumne. Partim del desenvolupament d’un currículum flexible i obert adaptant-lo,
en tot moment, a la realitat educativa de l’alumne, a les seves
característiques, interessos i necessitats, i al seu estil cognitiu
d’aprenentatge; potenciant l’accés a l’aprenentatge i minimitzant les
dificultats que presenta en els processos d’ensenyament-aprenentatge.
Bibliografia:
· Funció orientadora i reestructuradora/correctiva: Classificació de Buisán y Marín (1987).
· Monereo, C. (2003) Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. Mòdul I, II i III. Barcelona: UOC.
· Sánchez, E., (2000). Dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica. Dins Sánchez, E. i Rueda, M. Les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Barcelona: Univesitat Oberta de Catalunya.
· Monereo, C. (2003) Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. Mòdul I, II i III. Barcelona: UOC.
· Sánchez, E., (2000). Dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica. Dins Sánchez, E. i Rueda, M. Les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Barcelona: Univesitat Oberta de Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario