Metodologia... flexible!!

Aquesta sessió promou valorar quina metodologia és més adient, com pretenem que siguin les sessions (acordant aspectes a tenir en compte durant les sessions i com es portaran a terme), tant individuals com dintre del grup classe i quins són els proposits del professorat del centre.

Segons la reunió mantinguda, donarem la importància que té l’individu en relació als seus interessos i motivacions, en com adequar les propostes a les seves peculiaritats i en lo beneficiós que resulta vincular a la família i a la institució escolar en la globalitat del procés. Cal dir que, plantejant aquests objectius, se’n deriva un diagnòstic amb una funció descriptiva ja que es pretén identificar les característiques individuals i del context on s’hi desenvolupa; així com una funció orientadora i reestructuradora/correctiva[1] cercant noves activitats, estratègies i metodologies de treball, per tal de reorientar la tasca d’intervenció feta fins ara.

Com a propostes metodològiques direm que la característica principal ha de ser la flexibilitat.

·      Establir rutines i propiciar a que poc a poc s’animi cada cop a ser més autònom. Però recordant que mai hem de ser rígids, sinó valorar la situació.

·      Disseny d’activitats estructurades que suposin experiències vinculades a la realitat del nen per afavorir condicions que li permetin atribuir sentit a les activitats de l´aula. Utilitzar, sempre que sigui possible, objectes reals per a aquestes experiències.

·      Explicar de forma específica i clara què ha de fer en les diferents tasques, sempre de forma individual, assegurant el contacte visual i parlant a la seva alçada.

·      Motivar i evitar que eludeixi aquelles activitats que considerem que és capaç de realitzar, creant-li confiança en ell mateix.

·      En el cas que les activitats tinguin un nivell alt de complexitat, desglossar la mateixa en subtasques més senzilles i seqüenciades que pugui anar resolent de forma autònoma, i la realització de les quals el portin a finalitzar l’activitat inicial.

·      Flexibilitzar les activitats i donar-li el temps necessari per a realitzar-les. De la mateixa manera, predominar més activitats curtes que no pas poques i llargues, garantint la funcionalitat i comprensió dels continguts.

·      Pactar a l’inici de la setmana, les activitats mínimes que es consideren que ha de fer. Sempre i quan sigui possible, se li pot oferir la possibilitat d’escollir.

·      Donar-li el temps necessari per explorar i aprendre individualment, amb la persona adulta i amb altres companys atenent al seu ritme individual.

·      Potenciar altres vies d’expressió, no només escrita, si no també verbal i mitjançant el dibuix. Es important que s’expressi en tot moment.

·      Utilitzar l’ordinador com a eina per cercar informació i fer similituds, comparatives... amb la realitat actual i la del seu país de procedència.

·      Posar paraules a les accions i objectes que es donin durant les sessions, per tal d’associar–les a les experiències.

·      Ús de cartells amb paraules que potenciïn la comprensió i l’aprenentatge intuïtiu de vocabulari (objectes, accions...).

·      Tancament de la sessió en la qual es potenciï la significació dels continguts treballats i els conceptes claus.

·      Si es fan deures de cap de setmana, aprofitar per donar-li feines de reforç.

Per a fer la priorització de continguts ens basem en el NAC del nostre alumne. Partim del desenvolupament d’un currículum flexible i obert adaptant-lo, en tot moment, a la realitat educativa de l’alumne, a les seves característiques, interessos i necessitats, i al seu estil cognitiu d’aprenentatge; potenciant l’accés a l’aprenentatge i minimitzant les dificultats que presenta en els processos d’ensenyament-aprenentatge.

Com  a conclusions valoro el fet de la facilitat que trobo a l'hora de fer propostes en grup. La sensació és la d'un grup de professionals implicats en la realitat. Malgrat tot, cal dir que la majoria del professorat és relativament jove (d'uns 40 anys) i el professorat de l'antiga escola tracta d'adaptar-se ja que, encara que són pocs, confien en els criteris proposats i tenen per vocació el sentiment d'ensenyança.

Bibliografia:

·      Funció orientadora i reestructuradora/correctiva:  Classificació de Buisán y Marín (1987).

·          Monereo, C. (2003) Models d’orientació educativa i intervenció psicopedagògica. Mòdul I, II i III. Barcelona: UOC. 

·       Sánchez, E., (2000). Dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica. Dins Sánchez, E. i Rueda, M. Les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Barcelona: Univesitat Oberta de Catalunya.